Ben
lo bònjorn en toi ! La calandreta a fach bèla florida vist qu’avèm despí setembre 18 pichoi, que siam en carga de li emparar la nòstra bèla lenga ! La classa si debana ben embé la sieu magistressa Florença e la sieu ajuda mairala Roselina. La « nòstra » directritz Carlòta es de segur totjorn aquí quora n’an d’a besonh, e en lo fra-temps, tan es coratjóa que retorna a la facultat dei letras per aprefondir la sieu conoissença de l’occitan, embé lu joves de la sieu generacion !... E de còups que l’i a, passa meme a la television, la nòstra Carlòta, qu’avèm poscut admirar lo sieu retrach diménegue passat en l’emission « Vaquí » sus lo tema : « Cen qu’es lo país ? » Compliments ! Lo
mai jove de la chorma, Cristòu, a reüssit la sieu licénçia
d’occitan, e a començat la sieu formacion a Besiers, au
centre « Aprene », per venir magistre eu tanben ! L’escomessa
es bèla, e ten totplen d’energia ; li sovetam un’annada
rica e fruchosa ! Bòni festas de Calènas au nom de toi, « a l’an que ven e se li siam pas mai que li siguèm pas mens ! » Anna-Maria |
Coïna eszasca : merenjainas en canonRecette
donnée pour 6
aubergines et 6 pommes de terre. Composition de la farce Vous pouvez ajouter le reste
de farce à la sauce. Laissez mijoter
une bonne heure jusqu’à ce que vos aubergines soient cuites à coeur.
Bòn apetit e bòn pron vos fague ! Recette recueillie par Joan-Pèire |
Proverbis niçardsBessai
que v’en siatz enavists, avèm mes doi-tres proverbis
niçard en bas dei pàginas coma èra de costuma de
lo faire en de jornals coma la Ratapinhata ò lo Babazouc mai recentament.
Lu proverbis fan partida dau patrimòmi niçard e son l’ànima
dau pòble que li a creats. Ja en lo 1878, G.B. TOSELLI avia augut
consciènça d’aquò e avia fach un « recuei
de « 3,176 prouverbi nissart » qu’es estat mai estampat
en lo 1973 da Laffitte Reprints (Marselha). Mai pròch de nautres
Jan BLAQUIERA a radunat « 636 Prouverbi e sentensa dòu païs
nissart » en un libret tot escrich a man. Cadun dins lo sieu canton,
en la sieu familha, conoisse encara de proverbis esconoissuts dai autres.
Vos prepausam de nen mandar lu vòstres proverbis que seràn
mes sus lo vòstre jornalet. Per començar vos prepauam doi-tres
proverbis sus lo vin reculhits pròche Felicia : « A cu non
plas lo vin, que Dieu li leve l’aiga ! » |
«Radiolengadoc» escotatz la diferençaPer toi lu passionats de la lenga nòstra, si pòu escotar Radiò Lengad’òc sus la telaranha, basta anar sus lo siti http://www.radiolengadoc.com/ e telecargar Winamp, un programa per l’audir. Au programa
dau cada jorn : de concerts entiers d’artistas registrats en
direct d’un
festenau, de conferenças totplen interessanti, l’espòrt
embé lo
jornal dei espòrts e de retransmissions en lenga de balon-pen (fotbòl) ò de
rugbi, lo «Topin de miegjorn» emission presentada da Aimat
BREES embé de mùsica, de reportatges, de convidats, de «flash» d’infòs
e meteo. Redifusat dins l’après dinnar…. Joan-Pèire |
Atalhier d’escritura au cors adultsTot lo monde
li si pòu metre a escriure niçard. Dirai meme qu’es
un dever per nautres sòcis de la Calandreta. Joan Reinat s’es
mandat l’aiga après Jorgina, Joan, e d’autres dau
cors de lenga. A escrich aquesta menchonada per si faire plasir e nen
faire plasir. Si siam pensat de lo publicar dins lo nòstre jornalet
per fins de faire veire au monde que la paraula si pòu liberar
en gaire de temps e encoratjar ensinda lo monde a escriure. Joan
Reinat |
Una partida dau patrimòni provençau : lo botisÀ ne pas confondre avec le piqué, le boutis (du mot embouti) consiste à introduire une mèche de coton entre deux épaisseurs d’étoffes (batiste, percale, calicot) à l’aide d’une aiguille à bout rond. Cette mèche ainsi boutée (poussée) forme un relief selon le dessin de votre ouvrage. Il existe un grand répertoire iconographique faisant partie du patrimoine traditionnel de la Provence et du Languedoc que les amateurs peuvent retrouver dans des revues spécialisées. Sachez que l’on reconnaît un vrai boutis en le plaçant à contre-jour ; il laisse passer la lumière le long des coutures (Mèfi :souvent en boutique on vend du piqué sous l’appellation boutis). Nous invitons nos lecteurs qui veulent en savoir plus sur le boutis à se rendre au musée de Calvisson dans le Gard ou à visiter le site : |
De noms de carrieras en niçard a Drap ?La
Calandreta va prepauar a la comuna de Drap d’organisar la mesa
en plaça de placas bilingui en li carrieras (coma aquò s’es
ja fach en d’autri comunas dau dipartament : Niça, Carròs,
Coarasa…). Per aquò faire, se lo consèu municipau
es consent, prepauserem la nòstra ajuda de tecnician de la lenga
e demanderem l’autorisacion de consultar lu arquius municipaus,
per veire lu noms jà utilisats sus de documents oficiaus, consulterem
lu estajans Drapencs per fins que nen donèsson lo sieu avís
sus tau ò tau nom qu’existeria jà en lenga ò en
francés. |
«Vi devi parlar d’Alan Pelhon»Anonçat en lo nòstre jornalet de junh dau 2004, lu inedichs
d’Alan PELHON son pareissuts. Una granda manifestacion a creat
l’eveniment lo 18 de setembre au teatre Francís GAG. |